Forca (estri)

Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.

Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca.^[1]^[2]^[3] Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.^[4] També es fabrica amb fusta de pi.^[5]

A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.^[6]

No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga, en forma de forca, que té una altra utilitat, la de remoure la terra.^[7]

Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs.^[8]

↑ Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16-05-2005, pàg. 39-45.
↑ Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–.
↑ Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–.
↑ Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 184 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1.
↑ Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, pàg. 36.
↑ Francesc Gurri Serra; Francesc Gurri Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7.
↑ «fanga». [Consulta: 23 juny 2023].
↑ «Forca de fusta - Vestuari Correfoc», 21-06-2022. [Consulta: 23 juny 2023].

[1] Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16-05-2005, pàg. 39-45.

[2] Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–.

[MonceauMonceau1773-3] Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–.

[Vilà_1991_p._184-4] Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 184 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1.

[:0-5] Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, pàg. 36.

[SerraGurri1998-6] Francesc Gurri Serra; Francesc Gurri Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7.

[RodaMots_r369-7] «fanga». [Consulta: 23 juny 2023].

[Annita_Rodonita_2022_a051-8] «Forca de fusta - Vestuari Correfoc», 21-06-2022. [Consulta: 23 juny 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]